90
volentat de bones coses per la rahó d'aquell que ama patrial volentat, la qual a totes les coses és davant posadora. Res no és tan covinent a natura ni tan paible a les coses propies o contraries com és amistat, de la qual quanta sia la virtut per açò pot esser entès que per infenida companya de linatge humanal, la qual consella aquella natura per ço que tota amor entre II o entre pochs sia aconsellada. Qual cosa és pus dolça a tu que haver amich ab qui gos fer tota res axí com ab tu matex? Verament aquesta amistat a veguades és fundada sobre bé delitable, e aquesta és amistat de joventut on regna calor que és començament de delectació: a veguades és fundada sobre bé honest, e aquesta és d'ome virtuós. On din Tuli: «No donar als amichs ço que pusques dreturerament, e donar ço que no sia egual contra ofici de amistat és honors e desigs carnals exempta. D'esta manera de linatges que són vistes esser coses profitoses null temps no són davant posadores a amistat. Ne contra res pública, ne contra sagrament, ne contra fe bon hom no farà amistat. Si totes coses són fiadores que ls amichs volen, aytals amistats no s cuyt hom que sien amistats, més conjuracions. Com aquella cosa que és vista profitosa en amistat ab aquella que és honesta comparada, jau semblança de humiditat e pascificable e amistat, perquè aquesta lig sia guardada en honestat que no prenguen coses futures ne pregats façam aquelles. Succea és la escusació e poch ni molt no rebedora
