Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

91

si algun contra cosa pública se gloriejava ell haver feyt amich. Recompta Valeri que com hun hom per nom Rosill ha un amich seu no justament preguant contrastas aquell ab endignació, dir a ell: «Donchs, que m fa a mi mester la tua amistat, si ço de que yo t prech no fas?». Respòs lo dit Rosell: «Ans me digues tu que profita a mi la tua amistat si per tu alguna cosa desonestament són fahedor». E aveguades és fundada sobre bé profitós, la qual dura aytan longament com dura lo profit. On Varró, en les sentencies, diu que ls amichs dels richs són palles entorn los graners. Vols esprovar amich si és calumniós e angorós?. Senecha dix d'alguns que seguien Neró emperador: «Les mosques seguexen la mèl, e los lops cossos morts, e aquesta companya seguex roberia e no hom».

Recompta Tulli que Tarquinus Ergullós, lo qual lo nebot de la jermana, per nom Brutus, foragità de Roma, de mentre que era exellat dix: «Ara primer entena si matex quals fiançosos agués aguts amichs o quals diffiançosos». Com ja els uns e altres no pogués recomptar, gracies qui per rahó de profit és rebut aytan longament quant longament serà lo profit, e d'aquí fugen los amichs d'on són privats. Mercaderia és aquesta e no amistat, la qual s'acosta a profit. Diu Ovidi: «Lo poble per utilitat prova les amistats. Apens II o III de tants que sots amichs sots estats no romanits a mi, totes les altres coses de la ven-