La violència y la astucia han sigut els factors de la transformació dels valenciáns. Per la actuasió d'eixes fòrçes reductores ha vingut l'estat de opinió que vuí encontrem per tot arreu; procediments adoptats contra tota lley y contra tota josticia; perque may l'Estat ó sa més alta representació, tindrá el dret de absorvir als governats, ni may un pòble, te'l dret de llevarli á un atre sa manera d'esser y la manera de parlar; y tractanse de regións espanyòles, no existix cap de convèni, cap de rahó per los quals els castelláns, disfrutaren dret d'assimilarse als valenciáns, als cataláns, als gallechs, bascs, etc., y de cambiar li's la llengua, les lleys y tot lo que constituí y constituix la fórmula administrativa intèrna y extèrna de dits pòbles.
¿Qué diría Castella si havera sigut al revés? ¿Si'ls valenciáns li haveren impossat nòstres lleys y llenguatge?
¿Sería allò fer hispanisme?
La tasca de Lo Rat Penat
Allavores, precisament ha d'esser la tasca de Lo Rat Penat: en primer llòch, obrir els ulls á qui sense adonarse'n els té tancats per les falagueríes de dalt: trevatllar pera desfer el prejuhí, el artifici, la concepció hipotètica, base y fonament de la destrucció de les regións naturals ibèriques; trevatllar á fí de q'els imbuits tornen en sí, reconeguen son equívoch y en la interpretació y propaganda del patriotisme natural seguixquen els camíns q'els portarán á la veritat. En una paraula, Lo Rat Penat deu fer valencianisme aclarint la inteligència y encenent lo sentiment; perque may ha de convindre pera ningún gènero de propaganda valencianista, el sentiment fosch é impulsiu assòles; sinós al contrari, aquell que se done conte del per qué;
