¡Pròu! ¡Pròu y massa desaires ve aguantant nòstra volguda parla! ¡Assí ahón s'estudiem anys y anys les llengües clásiques, ahón no falta un curs d'árabe vulgar, se prescindix d'ensenyar la nòstra llengua, tan viva com la primera y de tan innegable lliteratura com cuansevol atra!
Violentament la llevaren de intervindre en tot contracte del dret privat, de servir de llengua notarial; ab ensanyament la tiraren dels nòstres municipis,[1] y temps ni ha havut que fon delicte penat tan sòls el parlarla, fins al punt que la pòbra perseguida s'havé d'amagar en lo rincó de la casa; y allí en el santuari de la familia viuría modesta, pero contenta, si la mòda ridícola no la perseguira encara en eixe únich asilo que li deixá la persecució oficial. Y pera major escarni, la prohibició feréstega y oficial del valenciá, succohía en la época en q'el Duch de Berwich, el caballero D'Asfeld y atres generals de Felip V escrivíen en francés la correspondència oficial y convertien á nostra'Spanya en provincia francesa.
Ni havia que uniformar la vida de l'Espanya, y ú dels estorbs era la varietat regional... guèrra puix á les llengües de les regións, com á sa més terminant característica...
- ↑ L'últim document que tròve escrit en valenciá al nòstre Municipi («Quèrn de Provisións que fan els Ilustres Senyors Jurats en lo any 1707 en 1708. N.° 1. Sig. D.) es del 18 d'Agost de 1707 y'l primer en castellá del 30 del mateix mes y any. Entre una y atra fetxa, n'hi ha una porció de fulles blanques..... Se coneix q'el escriptor volgué possar un motlló, una pared divisòria entre uns y atres documents.
¡Quánta pena sentiría pera aplegar á eixe cas!
Pero no ni havía remey...., la introducció del castellá fon tan rabiosa y la destitució del valenciá tan completa, que fins á les ¡còpies! dels Manuals de Concells s'havien de donar traduhides. Aixina he hu encontre en lo «Llibre Primer de Cartes y decrets Reals aprés de la restitució de la present Ciutat. Al Rey Nostre Señor Felip Quint Deu guarde. Volum 17, fulla 27 girá. «Consulta del Señor Presidente sobre el papel sellado y Determinaciones del Concejo. Primera.» En l'Arxíu de nòstra Ciutat.
