gats fins al colze, molsuts y avellutats, la nervuda ma esquerra aferrada á sagnant cuixa de bou, la dreta picant á un dit-de l' altra ab un gran tallant, tan segura y destra qu' una ni pensava en lo perill horrorés de la mutilació. Y després, ¿la netedat de tota aquella taula? L' esponja mullada passava pe 'l marbre com una llengua curiosa; las carns penjadas á redos dels draps blanchs, lluhían com los grans jerros d' ágata qu' ella fregava cada dia: las eynas eran d' acer cebat, las balansas d' or. En fi, ¿quí no sab que per la condicia no més, en Llorens no s' entenía de feyna, venent dos quartos més car per tersa?
Per altra banda, encar qu' aixut, no era desagrados al parlar; fins, de tant en tant, tenía acudits que la feyan riure, candidesas que la sorprenían tendrament. Y una cosa li descobrí que, si de cop la espanta, després, ben mirat, vegé que li esqueya molt: un geni prompte y tossut: volía la seva; mes fins en aquets casos, no gastava gayres paraulas, no solia cridar, perque recordant la Boquería, deya que l' escándol fa dona.
—Un home sense geni no sé 'l que sembla—deya ella.—Lo perill fora que 'l tingués dolent, un mal geni seguit, carronya; pero ell, tan enemich del escándol, es de bon aconduhir. Y que quan calgui, trega una mica de foch, ja convé. Massa estich avesada á creure; no tindra pas gayres ocasions d' esbravarse ab mi. Després, jo ja tinch la meva mònita, ja l' aniré coneixent, ja l' aniré pastant.—
Fets aquets pensaments, se prometeren, se ca-
