saren, s' instalaren sols al carrer de la Canuda, ab una senzilla criadeta de dotze anys pera dur recados.
No fou que no 's discutts lo de la botiga; però, á la fi, un y altre ho cregueren gran pensament. Passar ab lo sol jornal d' en Llorens era una trista cosa; treballant ella per altri també s' avansaría ben poch. Ab l' ajuda de Deu, l' apoyo de la marquesa y las grans coneixensas á casa d' ella fetas, molt sería que no n' eixissen.
L' Agneta ho endeviná: treballant de dia y nit, prompte no pogué dar l' abast. Se feu embrassada y allo era conciencia; lo mateix Llorens no callá fins que prengué un parell d' ajudantas, una d' ellas ex-cambrera també de la marquesa, la Lionor, que li deya l' Agneta, casada ab un fadrí manyá, noya de molt seny que li vigilaría las demés.
Perque, l' únich reparo que tenía l' Agneta en pendre fadrinas, era 'l perill en que posava sa tranquilitat d' esposa enamorada. L' ofici de tallador, no ocupava á son marit més que 'ls dematins; á mitj-día era á casa, anava una estona á pendre café, y ab son esperit pobre de recursos, sense malahidas ganas de llegir, com bon espanyol, se passava las tardes á la botiga ò assegut al brancal de la porta fent ballar las camas, tot lo més tafanejant la gacetilla dels diaris que 'ls repartidors deixavan pera 'ls vehins dels pisos.
Mentres era sola, l' Agneta, molt lluny de censurarho. Això afalagava á l' enamorada esposa com un tribut á son amor, com un efecte inesperat y preuha-
