Pàgina:De tots colors (1888).djvu/165

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



GANGAS DEL OFICI[1]


Al meu amich, eminent pahissatjista Urgell


En Gellur es, poch més ò menos com tu, idòlatra dels cels brumosos y dels capaltarts. Pahissatjista celebèrrim, també com tu, tots sos quadros estan impregnats de tristesa, mullats de llágrimas, iluminats los més d' ells per la llum crepuscular, l' hora dels anyoradissos, dels enamorats, dels idealistas.

Ningú diría, parlant ab lo pintor, l'estreta conexió que hi há entre sos quadros y son esperit. Y es perqué en Gellur, xistós y escèptich per fòra, ab aquell tracte lleuger y atractiu de tot home de válua,

  1. Escrit aquest quadret baix l' impressió d' un relat del amich Urgell, se 'm digué, y efectivament he vist, qu' un escriptor francès, periodista de gran nomenada á principis del sigle, Paul Louis Courier, havía descrit un cas semblant ò casi igual que li esdevingué a Italia. Però com ell no fas més que relatar lo cas ab la senzillès que permet una carta, y pera mí l' argument es lo de menos, no desisteixo de publicar aquest treball, deixant la propietat del argument á qui pertanyi, y reclamant tant sols pera mi la de la forma d' aquesta narració.