es de part de dins sinó un missántrop, un melancòlich, més á la manera dels poetas de bò de bò, qu' á la dels desenganyats per disbauixas d' aturdiment y lleugeresa.
L' hora en que s' apagan tots los esplendors del día; quan la mar s' enmascara y la montanya pèrt son gruix corpori pera convertirse en escaixalada planxa de cobalt que 'ns enmuralla l' horizó hont s' enclotan y apagan los grans incendis del cel ab tota la magnificencia de sas infinitas ruhentors, de sas nuvoladas amoratadas, de sas jássaras de ferro bullent y de sas flocas vaporosas d' or; quan lo bòsch s' aixeca de la plana com retallada silueta d' adormida ciutat ab sas cúpulas y xemeneyas y minarets, llensant per perdudas finestras raigs d' argent ò de topaci; quan la vall es un fossar, la masía un penyal esblaymat, l'arbre solitari un fantasma; quan las aus cauhen com feridas als nius, lo brancatje 's desmaya, las ayguas y las esquellas ploran y 'l pensament del home somnía esmaperdut per las soletats d' aquell cel vert-poma que 'l sopluja, ò nostra mirada 's fixa anyoradissa ab l' única estrelleta que cluqueja allá de dalt; quan tot s' allunya ò 's transforma; quan tot se vela ò encapota y calla y s' arrup com fugint de mort segura; la retina d' en Gellur s' encen, son cor degota llágrimas, son pinzell tremola d' emoció, la seva ánima d' artista 's rebeja en l'universal dolor de Natura agonisant. Es sa hora: en Gellur ha de pintar crepúsculs.
Si n' ha escampat algunas dotzenas pe 'l món, es perque conta també á dotzenas los capaltarts
