homenás, arribava del café, s' empujava al entressol, y mentres l' Agneta ab sas fadrinas planxava per abaix, ell no's cansava de contemplar ni de gronxar, quan convenía, á aquell angelet, roig com ell, bonich com sa mare.
La feyna de la botiga, mentrestant, havía aumentat de tal manera que no podían abastarla ja quatre donas. L' Agneta pensá en llogar la botiga del costat. En Llorens havía obtingut aument del jornal, tot anava vent en popa. Un y altre veyan prosperar la casa, y, ab l' adveniment del fillet, no somniavan sino en sostenir l' empenta empresa pera procurarli un bell pervindre. L' Agneta, sobre tot, vetllava pera mellorar lo treball y no faltar en entregar puntualment la roba planxada. La puntualitat per ella era 'l secret principal de son ofici. Pera sostindrela treballava á deshora, prenía novas fadrinas, no perdonava medi. Aixís la botiga obtingué una nomenada que, de la plassa de Junqueras á la de l' Universitat, de la de Catalunya á Bethlem, tothom se servía de l' Agneta.
Prompte no tingué l' Agneta més remey que llogar la botiga del costat y l' altre entressol de la casa, Se tiraren envans á terra, pera fer de duas pessas una sola rebotiga gran, s' obriren portas de comunicació, se condemná, reduhintlo á reixa, 'l portal de la nova botiga, s' instalaren grans fogons á gas, máquinas pera planxar la roba llisa y dar lo
