Pàgina:De tots colors (1888).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
17
de tots colors.

'l nom del parroquiá, lo nombre y classe de pessas rebudas, lo número de registre que 'ls hi pertocava, lo dia y hora que devían quedar llestas.

Durant lo primer mes, com cada lletra li costava la paciencia d' un calígrafo, lo pobre xicot gayre bé no podía apartar los ulls del libre, com si portés los d' un gran banquer. Per fi hi tingué la ma tan trencada que li sobrava temps pera tot. Havía simplificat las notas ab grans abreviaturas, y com se sabia de cor l' orde de Jas casillas, ho duya ja á ulls cluchs, Llavors, aburrintse ja en lo tamboret del escriptori, s' alsava, s' enduya una estona 'l nen, que comensava á caminar, ó tot fumant, parlava ab las fadrinas de la botiga, qu' estavan baix la salvaguardia de la Lionor.

Entre ellas, potser la més llarga de mans, ab tot y esser la més peresosa, era una de rosseta, grassona, bastant aixalabrada, que las entretenía á totas, y á en Llorens també, ab sas conversas verdetas, sas paraulas de doble sentit, sas xistosas cansons. En sos ulls, sos llabis carnosos, sos moviments, se hi descobria un sensualisme instintiu qu' esqueya als homens y alarmava á las donas. No cal dir que l' Agneta li tenía l' ull á sobre ja feya temps, més que per tot això encara, per la tendencia que mostrava á anar molt prima de robas, á ensenyar un xich massa de brassos y de pit. Potser l' hauría despatxada ja, á no esser los elogis que, per trassuda y llarga de mans, merexía de la Lionor. Mes, una tarde qu' estava present en Llorens, trobantla molt escotada, l' Agneta no pogué contindres y la reptá.