—¿Què hi faré, pobre de mi, si soch tan calurosa? Ab la xardor de la planxa, jo m' ofego, senyora Agneta.—
Y ab lo cap baix, guiant la planxa, tot fent un ullet ple de desvergonyida malicia á las altras, que ja la seguían de reull, afegia:
—Ademés, no ensenyo res que no haja estat á missa. No siga tan...
—¡Psit!—feu l' Agneta, més séria que may, trencant tot d' una la paraula de la rossa y las riallas de tots los demés, inclòs la d' en Llorens.—Ja li he dit un altre cop, Ramona, que no m' agradan brometas aixís. Abriguis un xich més y prou.—
Y emportantsen á son marit ab una excusa, desaparegué de la botiga, tota concirosa y malhumorada, contenintse per això prudentment de queixarse de la rialla d' en Llorens, que tan mal efecte li havía causat. Quan trobaría un altre desempenyo com ho era aquella mossa, la posaría punt en blanch al carrer.
Mentrestant, aquesta, á la botiga, d' hont s' havía apartat també un moment la Lionor, feya esclafir de riure á las demés, estrafent á la mestressa, burlantse del domini que semblava exereir sobre aquell homenás, ¡pobre calsotas!
Aquest s' havía ficat á son escriptori quan encara durava la conversa. Roig de vergonya ohí 'l judici que d' ell se formava, la brometa que 'n feyan y sentí tota la fiblor del ridícul esperonar sa indepedencia d' home. Enfadat y tot, li semblá que aquella mossa tenía rahé, se sorprengué de vèures
