Je ne sais pas encore de quel air on ecoute
Vos auteurs nébuleux auxquels je n' entends goute...
Casimir Delavigne
L' episodi que vos vull fer conèixer no m' ha passat á mi ni l' he escrit jo; es un cas ocorregut á un amich meu, quan sols tenía vint anys, quan anava per aquestos mons assedegat d' impressions novelescas y feya versos castellans á la lluna, á las flors y als aucellets tan bons com los que fan encara molts hòmens de cabell blanch.
L' Eudalet, l' amich de qui vos parlo, no era per çó un tonto y res ho proba tant com que avuy, ò més ben dit de des que pogué veure ben clar lo que es lo món, que aquí vol dir lo qu' es Espanya, no posá may més empenyo en avansar en lo conreu de las lletras ni ha conservat un sol d' aquells papers ni sucat la ploma com no sía per escriure als amichs ò parents ò be per assentar los cobros y pagos que ha de fer per rahó de las hisendas, que ell mateix
