porta. En aquella edat ja tingué lo bon seny de no publicar cap dels plans ni apòstrofes que de sa ploma rajavan boy espurnejantli 'ls ulls y ara mateix al fervos conèixer, traduhit per mí al catalá, lo relat qu' ell va escriure en paraulas castellanas ja 'm guardaré jo prou de revelarvos son nom, donchs que desitjo servar sa bona amistat que estimo com un ver tresor.
Deu vulga que aixís y tot no s' enfadi. Potser que de dins d' algun sobrescrit me saltará un jorn una espurna de la foguerada que això encendrá en aquella ánima modesta; mes, com en tot cas será, foch de falla que 'l fret sá de la rahó s' encarregará prou d' apagar ben prompte, no temo cosa major y encara espero que, si decás no vos agrada á vosaltres, sempre haig de vèurem premiada la llibertat que m' emprench, ab una abrassada y una rialla del bon Eudalet.
Lo relat ò historia porta la data de 1872 y diu aixís:
La gran sala del Liceu, los corredors y escalas, lo saló de descans, lo restaurant, lo cafè, y, en una paraula, tot aquell grandiós edifici estava ple de gent. Prou qu' has vist lo que es aquella mar de llum, d'armonía uns moments, d' estrafalari desconcert altres, tot' aquella xanfayna de colors y
