disfressas en una nit de ball: y ab bona fè 't dich que 'm plau, puig així m' estalvío lo pintarte allò que tantas voltas s' ha pintat, allò que ja tants han descrit.
Donchs bé, entre la gentada qu' havía pres passatje en aquella nau inmensa, no sé si pera solcar lo mar Egeo, com deya un amich meu entusiasta dels clássichs, s' hi trobava l' autor d' aquestos borralls y en duas horas de rodar per entre aquella munió de caps esbojarrats, que no tenían prous bocas pera cridar y avalotar sense tò ni solta, ni una sola persona m' havía dirigit la paraula.
Jo volía divertirme, me feya fins l' ilusió de que 'm divertía contemplant tots aquells aprenents de calaveras, (anava á dir de botiguer), que passavan per devant meu ab lo barret enfonzat fins á las orellas y tirat enrera (es á dir, pitxor que cap cotxero) fent brasset qui ab una monja, qui ab una odalisca, l'altre ab una bruixa, aquell ab una baylarina, lo de més enllá ab una gitana. Per tot arrèu l' esperansa més enganyadora 'm prometía sorpresas que no venían, y jo tot era pujar y baixar escalas, atravessar corredors, passejarme pe'ls salons sufrint empentas y trepitjadas y cops de varetas y cascabells: mes sense sentir may una veu que 'm cridés per mon nom, may una pregunta intencionada, may un mot d' enginy.
Per fi 'm sentí rebentat; tot mon desitj era un llòch, una cadira hont seure, y si no desitjava un llit es perque jo no 'l desitjo sinó quant me 'n venen á treure.
