¡Oh, cor! perdona que profani tos afectes més íntims divulgantlos; perdónamho en aras del plaher inmensurable que m' invadeix l' ánima al vèurels estampats en lo paper mentres los sento alenar de dins. Me sembla que prenen cos y qu' apareixen á mos ulls pera amanyagarme y mostrarme d' enfòra son agrahiment.
Lo Director del manicomi, al veure l' estat de la Delfina, va ferla trasladar tot desseguida al establiment, á fi de que, al retornarse, no se li renovellessen las escenas de la nit, y si va conseguirho, no per això lográ veure reforsada á la malalta. La demacració, la postració, la febre no varen deixarla; y aquella ánima sensible, víctima del romanticisme al que lliurá un día tota la esquisitat de son sentiment, abandoná la terra entre mitj d' altres orats que ni memoria guardarán de sa passada existencia.
