tum, entrá en la rebotiga á obrir la aixeta del contador. Ni somniava ja ab en Llorens, quan, en lo fosch recó del rellotje del gas, se sentí passar per la cintura lo bras potent d' aquell home que l' estrenyía contra son cor, ensemps qu' ab una ma li tapava la boca y á cau d' orella, ab veu trencada y amoros accent, li deya:
—T' haig de veure... no cridis... t' haig de veure, c¿ho sents?... A las nou á la porta de casa teva.—
La Ramona, tremolant de por y de gust, escolta sens badar boca, tombá l' aixeta, y al desaparèixer per la porta, gira 'l cap y regala á en Llorens un somrís voluptuós, ple de coquetería.
D' aquell dia més, en Llorens fou un altre home; la pau d' aquell matrimoni s' aguantava d' un fil. Lo marit volía eixir cada vespre tot sol, repetint á cada pas qu' ell era amo de sos actes. No trobant formula prou justa pera negarse á dur lo llibre, s' hi negava de fet, abandonantlo cada dia més; en cambi, no cessava de rondar per la botiga entre las noyas y, lo qu' era més alarmant encara, pe'ls corredors y fogons de las planxas. Als pochs días, ja sospitaren las fadrinas per quí. La Ramona estava més moixa qu' abans, pero venía més ben pentinada, més endressadeta, ab collarets ò cintas al coll, no 's treya en tot lo día las estretas botinas dels peus y; sens adonarsen, tenía, de tant en tant, certs
