moviments tant peresosos que cridaren l' atenció:
—¡Quína nyonya, noya!
—Es que 'm fa mal lo coll de tenirlo tan ajupit.—
Y no podía contíndres. Al deixar la planxa, inflant tot lo pit, tirava 'l cap enrera, estava una estona rodolantio sobre el clatell com una gata, y llansava al mirall uns esguarts plens de llanguidesa. S' hauría dit que sos ulls á mitj badar miravan en dins, hont guardava voluptuosas imatges.
Sens comunicarse llurs recels, sas amigas se posaren al aguayt. Ideas d' altres temps havían madurat en lo cervell de la Ramona; calía veure al calor de quin sol. Lo cor las hi deya ja, però no gosavan á créureho. Desde aquell moment, las relacions de en Llorens y la Ramona foren perseguidas per la més trapassera vigilancia. Ell no podía dir paraula que no s' expremés en secret dins de cada cervell, y com en Llorens volía fer l' home, procurava dirne de doble intenció. Ni ell ni ella davan un pas que no fos seguit d' aprop. A la fi, no gayre tart, hi caygueren: dins del mirall atraparen á la Ramona una d' aquellas miradas d' enamorat que no s' assemblan á cap més mirada. Un somrís de satisfacció illuminá tots los rostres dels espietas. Llavors los moviments de la Ramona quedaren més deslligats. Y aquell mateix vespre, mentres dava 'l gas, tres fadrinas, perque no 'n cabían més á la porta de la rebotiga, la vejeren entre las fosquedats del rec, apoyada en los brassos d' en Llorens, conversar á cau d' orella. Però aquell mateix vespre, l' Agneta li feya 'l compte y, al peu del carrer, rebía orde,
