Pàgina:De tots colors (1888).djvu/40

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
38
Narcís Oller

Lo nen seguía plorant ab la tenacitat instintiva de la criatura esparverada.

—Vés, home, vésten per Deu. ¿No véus com fas plorar al teu fill? Li fas por. Déixans en pau.

—No 't mogas, donchs; promètem que no 't mourás,—feu en Llorens, ab l' estúpit candor dels tontos.

Y com en lo silenci d' ella llegís l' irrevocable determini de no escoltarlo, mormolá:

—Donchs, no te 'n anirás, t' ho asseguro.

VIII

Aconsolat lo nen, lo farsell entregat á la minyona, Agneta ab lo fill al bras pera que no li arrebatés son marit, contemplá per darrera volta, á través de las llágrimas, sa cambra nuvial, lo niu de sos amors, lo lit hont havía pensat morir, hont havía dat la vida á aquell sér avuy ja desvalgut. Y fent un sobtat esfors pera asserenarse, baixá resoltament.

Animada potser perque ja veya la fi de son esfors, troba encara veu sencera pera cridar á son marit, de qui no sabía separarse sens que besés á son fill.

Veyent que no responía, avansá vers la botiga, tement novas violencias, esperant trobarlo al peu de la porta, la clau á la butxaca, barrantli 'l pas. Se havía errat; la botiga estava solitaria, la clau al pany. «Es que no vol véurens», pensá. Y ab greu del cor, doná un tom á la clau. Però la veu de son marit cridantla ab un tò de préch que condolía, la feu tornar enrera.