¿Còm atrau y còm acompanya lo llum de casa, quan tot-d'-una 'l veyeu pampallugar en negra nit entre 'l brancám! Lo cor s' aixampla, vos salta y os poseu a cantar. Tot aquell panorama al sumillo qu' entristía 'ls ulls endormiscats, quan no sobrecullía 'l cor ab alguna de sas deformitats. fantásticas, desapareix. Cavaller y cavall ja no veuhen més que aquell llumet. Abdós lo coneixen, abdós senten son encís.
Tras, tras, tras, tras... lo cavall marxa ab més de lit, lo cavaller talareja sa cansó favorita.
De sobte, lo cavall adressa las orellas, lo cavaller calla y ascolta. No se sent ni un mosquit.
—¡Semblava la veu del nen!—
¡Ilusió! Era 'l piu-pia d'un aucell qu' ha fugit d' ajoch sobresaltat. Y aquell llumet encara es lluny, lluny... però parpelleya plé de vida.
Tras, tras, tras, tras... lo cavall precipita la marxa tot ayrós. Lo cor del cavaller s' esponja y salta de content.
