Vés al contingut

Pàgina:De tots colors (1888).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
43
de tots colors

Tras, tras, tras... Passada la roureda vé 'l camí d' Abaix encaixonat per marjadas demunt de las quals guaytan arbres de clos.

Tot-d'-una 'l cavaller se sobta. Un bulto negre s' ha després del marje, cabriteja un xich y arreu corre llisquent camí avall. Quan tomba 'l cap, sos ulls brillan com llumenetas; es lo gat.

—Apa, Menut, que hi som aprop.—

Glup... glup... glup...

—Y tal s' hi som propet: mira 'l Lleó com s' esplica.—

Lo cavall passa al trot, s' espolsa la cua y las crins, brasseja tot fatxendós, esbufega, estornuda, renilla y arriba tant frissós al reixat com lo cavaller. Lo reixat obra pas franch ab rebombori. Esclata un coro de veus estimadas; grans y petits enrondan al cavaller apenas ha posat lo peu á terra; lo Lleó trenca 'l rotllo, brinca desaforat llepant la cara y las mans del amo, mentres lo gat se li refrega per las camas, anguilejant y miolant tímidament, y la quitxalleta enrahimada en brassos del pare, esclata en riallas y petons. La rialla esponja la fesomía de la muller, alegra totas las caras del servey.

Y quan, á la llum de la linterna que porta 'l majordom brandant, emboca l' escala la familia, lo cavall, ja desencellat, s' escapa del mosso; brinca com un molto y entra renillant á dins l' estable.

—Ah,—diu l' amo un cop á dalt;—ja som á casa! Benehida llum: tu eras l' ull benvolgut de la familia... Tanquèu los finestrons: un cop tots dintre la llar, ja aquest llum no diu rè als de fòra.