de la presidencia ocupava tot lo cap d' ensá, y un crit de ¡noy, puja! donat per una veu imperativa y dura, desfeya la batalla en sèch. Los ferits s' aixecavan, tothom s' espolsava la terra dels pantalons, s' aixugava ab mocadors suhats la ruhenta cara, y durant la ausencia del general, los combatents platicavan en veu baixa, arraulits per un mateix terror. Un terror desconegut dels exèrcits de debò, lo terror de la pau, del llicenciament en massa.
No anavan errats aquells soldats puntosos. Ben aviat veyan tornar al general, deshonorat, desarmat, restituhit á la trista condició de deixeble de segon any de llatí, la cara neta y encesa com una rosella, las espatllas caygudas, las mans á la butxaca, penjant de las munyecas un bon pany de blusa y, lo qu' es més trist, no un criat, una criada al darrera, á la qui tot l' exèrcit, sens badar boca, ab aquell silenci imponent d' un exèrcit presoner, entregava gorra, fornituras y armament.
Una conferencia diplomática, invisible com totas pe 'ls beligerants, havía disposat de llur sòrt sense consultarlos, havía imposat lo desarmament; y aquella criada, inviolable com un embaixador, nos feya passar l' afront ab mitja rialla als llabis. Fent un feix de tot sota la aixella, se 'n tornava tan tranquila, mal que nostras miradas se li clavessen á la esquena com sagetas, fins que la perdiam de vista. Després nos giravam y ensenyavam los punys closos á las cridaneras del públich, causa de tal afront.
Mes, per sòrt de tots, no eram rencorosos. Con-
