Pàgina:De tots colors (1888).djvu/50

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
48
Narcís Oller

vertits en pahisans, arreu tractavam de matar l'aburriment de la pau inventant jòchs, si no menos arriscats, més quiets que la guerra. Al cap del hort hi havía una figuera formidable que jo havía guarnit d' anellas, trapecis y columpis. Apa, á fer gimnasia.

¡Y allí n' haguérau vist de contraccions y dominacions, y planxas y tombarellas y caygudas, y l' arbre assaltat fins á las brancas més altas per un veritable remat de monas!

Altres cops, sortíam ab trajos extrafalaris á fer comedias, es á dir, tragedías (perque casi sempre hi morfam tots) ò bé pantomimas de payassos ab las caras enfarinadas de guix y las mans de mangre pera que las bofetadas deixessen motllo. Devegadas estrafeyam las dansas populars del pahís ò inventavam alguna entremaliadura contra las nostras espías, per exemple: mullarlas ab xeringas de canya ò esquivarlas á cops de cervatana desde algún reco amagat. No cal dir si hi hauríam jugat á cavallfort, a rescat, á lladres y mossos, y á geps, com ne deyam d' escométrens á cops de pilota. La plantada del hort ho declarava prou bé, ab sos bancals durs com un tapassot, las escarxoferas trencadas, las pocas lletugas d' ensiám mústegas, los rechs plens, tot arrasat com un camp de batalla, menos los vorals de la paret hont creixían flors y arbres de jardí.

¿Però y què? Aixís lo tenim segur, deyan los de casa, referintse á mí. Aixís no 'ns amohina. L' hort era com qui diu la meva parcela de Jardí d' aclimatació, lo pati d' una cabreta qu' havía de trescar y fer bojerías.