Pàgina:De tots colors (1888).djvu/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
49
de tots colors
II

Arriba á la fí un día, que ja cansat de fer cabriolas y aborrit de vèures lo general tot l' any de quartel y ab l' exèrcit emperesit, tractarem molt sèriament ab lo trompet de trencar aquell ensopiment, convertint l' hort en jardí.

Ni aquell company ni jo estavam flachs de delit, ni eram tampoch dels que rumían gayre las cosas; aixís es que l' endemá ja 'ns hi feyam á cops d' aixada, mellor que cap jornaler. La nostra empresa, per això, no abarca tota la superficie del hort, que tenía ben bé sexanta passas per vint. Una meytat nos bastava y deixárem de banda la formidable figuera ab tot lo tros que son brancám cubría. Ja sabíam que la seva ombra era perniciosa y ademés temíam la voracitat de sas arrels.

¡Però, si haguesseu vist com treballárem en lo tros escullit! A la fondaria de quatre pams tot ho remoguerem, y no contents d' això, purgárem la terra una y duas vegadas, fins á no deixarhi una pedreta del gruix d' una llentía. Després la femárem copiosament, vam formar los nostres quadros y cistellas simètricament compartits, apissonárem los caminals cobrintlos d' una capa de sorra, colocárem al mitj de las cistellas gerros d' argila pera 'ls cactus, aixecarem al mitj de tot una glorieta octavada en qual construcció hi passárem ben bé un mes, tancárem tot lo jardí ab una barana d' estil rústech y, una volta arreplegadas llevors y empèlts, férem la nostra plantació.