taller més ò menys luxós, ja may topar ab un senzill obrer que, per tota senyal del ofici, mostrava en la solapa de la polsosa americana, una constelació d' agullas, y al peu del balcó d' aquell pobre estatje, un vetilador de fusta blanca, sembrat de retalls, rodets, estisoras, simolsas y botons, que semblavan fullaraca despresa del untdós y fumat quinquè de petroli que del mitj s' aixecava ab sa pantalla, com un arbret nano.
Sobre tot, lo més jovenet dels estudiants, no sabía avindres ab l' idea de no poder triar figurí y de seguir encara essent camp de maniobras del primer sobrevingut. Durant sa infantesa, havía anat sempre vestit per l' estisora de la seva mare, y quan la creixensa vingué á complicar lo tall de sas costuras, lo sastrinyoli de son poble fou quí, per cinch ò sis anvs, estudiá inútilment á la seva esquena la manera d' assentar un coll ò unas muscleras sense bossas. Ab son desitj d' aparéixer tan home com se sentía interiorment, allò s' havía d' acabar. Però per lo vist no n' eixiría may, perque ja l' tinich vestit que li havían comprat á Barcelona al entrar á la Universitat, no era fet á proba, sinó adquirit en un basar; y are, la primera volta que podía manejarse sol y anar á son gust, are queya á mans d' un aprenent ò d' un sastre de recó!...
Per lo que diu al gran, ja era una altre cosa. Es cert que no puja gayre de bon grat los noranta y tants grahons que separavan aquell quart pis, del pla de terra; es cert també que sentí la fredor del desengany al trobarse en aquell humil recó del obrer que
