sit de parlar de qualsevol cosa pera guanyar temps y lograr qu' aquella 'ls deixés sols.
¡Si 'n tocá de teclas! Manifestás primer extranyat de no haver tingut abans cap nova del casament; dona l' enhorabona als dos nuvis, felicitantse de l' elecció d' un y altre, parla del temps passat y del present, de com anava la feyna del basar, deixant aquí entreveure las ganas de plantar un taller; mes, cdm si tal cosa. La Mundeta, la droguera, seguía clavada á la cadira, sospitant qu' aquell xich no havía anat allí, en aquella hora, perque sí, sinó ab alguna intenció, més ò menys interessada, que tart ò aviat exposaría. Y quan se parla d' obrir taller á compte propi, endevina ja la vera intenció del sastre y feu peuhet á son marit, qui, per cert, no entengué la senya.
En Llorensó suava tant d' angúnia, que sols la necessitat y l' esperansa podían véncer lo desitj que l' impulsava á abandonar la casa, sobre tot quan vegé que ja desparada la taula, l' adroguera seguía encare recolzada en ella, escoltant ab molt interés la conversa, tot escurantse las dents, sens que ni logrés mòurela tan sols lo sobtat estrépit de trencadissa que se senti á la cuyna.
—Vés, qu' aquella xicota sembla qu' ha trencat una pila de plats,—feu lo marit, á qui 'l soroll sotmogué nerviosament.
—Ca, ¡si es una barrauhera!—respongué la Mundeta, sense moures,—nos n' haurèm de desfer de aqueixa criada, vethoaquí.
—Donchs, noy, me 'n alegro, ¡eh!—digué en Llorensó, tot aixecantse per anársen.
