las mellors robas d' alta novedad, que tres ò quatre dependents sostenían al peu del balcó, ab posas de figura decorativa. Mr. Terrhy parlava per quatre, agotava tots los adjectius encomiástichs elogiatoris de son diccionari, aplicantne tres ò quatre de diferents a cada article, fent ressaltar, ab admirable trassa, sempre 'l darrer que venía. Allò era una máquina de paráulas qu' aturdía. Lo cantant s' havía ja deixat caure en una butaca, mitj marejat, y closos los llabis. Maurant distretament ab dos dits las robas, deixava dir al sastre, perduda la vista per las pinturas del sostre... quan aparegué Mr. Laurent.
—Pardon, monsieur,—feu de sobte Mr. Terrhy al barítono, deixantlo un moment pera juntarse ab son sòci.
Y llavors, respirant de cansat, l' artista contemplá ab l' insistencia de qui sembla escorcollar recorts, á Mr. Laurent. Era moreno, de bon regent y feya gala també en son vestit d' una bona estisora y bon gust en l' elecció de robas; be qu' una bona partida de pols las deslluhía.
A la fi s' atansaren los dos sastres, fent lo nouuna feixuga reveréncia al cantant. Mr. Terrhy torná á pendre la paraula, sens apurar sa verba marevellosa. Però sos dos oyents se miravan de fit á fit, sens escoltarlo, fins que, 'l barítono, saltá tot de una, preguntant:
—¿Qu' es catalá, vosté?
—Y vosté també...—respongué Mr. Laurent, espurnejantli 'l goig pe 'ls ulls.
—¿Vosté es Llorensó... lo meu primer sastre d'aquí?
