Dèu anys després, lo celebrat barítono Dominguetti qu' omplía 'l Liceo cada nit d' «Africana,» aná á triarse un vestit á casa «Laurent, Therry et Compagnie.» la mellor sastrería de Barcelona.
Una colla de abonats del Liceo se pararen á contemplar embadalits al cèlebre barítono, que, desde l' acera de la Rambla del Mitj, consultava cap en l' ayre, 'l lletrero qu' en tipo inglés de grans dimensions, deya «Laurent Terrhy et C.e» y no 'l deixaren de vista fins que son pardessús blanquinós sobre 'l que descansava abundosa cabellera, 's perdé en las alturas de la gran escala de marbre.
Lo barítono atravessá, brandant sa corpulent figura, tot distret, per devant del enribetat porter que li obri la gran mampara d' un sol vidre. Atravessá encare dúas salas paradas ab elegáncia y riquesa y, al aixecar la tercera cortina, l' invitá á entrar, ab rialleta plena de promesas y esperansas, Mr. Terrhy, un homenás de patillas rossas, molt pentinat y tant ben vestit que, sense 'l metre pen. jant al coll á tall de estola, l' haurían prés per un diplomátich.
En mal castellá, preguntá al cantant si era italiá, y com aquest contestés tan sols, yno ab molt mellor pronunciació, que podía parlarli castellá, aixís seguiren la conversa. Mr. Terrhy, que recordá al barítono de las taulas, se desfeya en cumpliments, s' enterá de las pretensions de son nou ellent ab extraordinaria atenció, y ell mateix volgué ensenyarli
