Pàgina:Declaració del Govern de I’Honorable senyor President de la Generalitat de Catalunya (1936).djvu/1

 Senyors Diputats:
 El dia 29 del passat mes de febrer aquest Parlament, reunit per a nomenar President de la Generalitat, em va reiterar la seva confiança, per aclamació, amb la reserva i l'abstenció — ben comprensible — d'una minoria, i després d'unes breus i intenses paraules del President. La meva gratitud, doncs, a tots els senyors Diputats.
 Tornem a ésser aquí i declarem que no ens mou cap impuls rancuniós, que fóra impropi del nostre temperament, del nostre deure i de les nostres responsabilitats, però amb l'experiència més afinada, disposats a obrar amb tota energia i disposats també a jugar-nos la nostra tranquil·litat i la nostra salut, el nostre humil prestigi i la simpatia que ens envolta, per tal de realitzar la tasca que sigui necessària per a aconseguir la pau, l'ordre i el progrés de Catalunya.
 La política obliga a grans sacrificis. Jo tinc la sensació que els sacrificis passats no seran els últims i que potser no seran majors que els sacrificis que se'ns esperen. Tant se val! Aquí som per a servir els nostres ideals, per a portar a cap fidelment la nostra política marcada per les pròpies directives, sense coaccions de cap mena i sense altre afany que servir la convivència de la comunitat social i els imperatius de la justícia.
 El judici de les jornades històriques que hem viscut l'ha fallat el poble després d'una intensa campanya electoral en la qual la polèmica va ésser entaulada des de la premsa, des de la tribuna pública i per tots els mitjans de difusió. El dia 16 de febrer, Catalunya es va llençar com una allau als col·legis electorals per a atorgar-nos una votació sense precedents. Estem sotmesos també al judici de la història; però, com jo vaig dir davant del Tribunal de Garanties, l'esperem amb la consciència tranquil·la i amb el cor ple d'orgull, i sigui el que sigui, ens anima l'esperança de pensar que haurà de reconèixer el patriotisme de les nostres determinacions i la rectitud i la dignitat de la nostra conducta.
 Avui, més que mai, batega en el fons de l'ànima popular de la nostra terra el sentiment nacional català, que és més profund, que és més sensible i que ha penetrat en la comprensió de tots els pobles d'Espanya, a l'obra dels quals Catalunya ajunta el seu esforç per a la grandesa de la República. I hem aconseguit, per la línia pura de la nostra actuació, el recobrament de les llibertats catalanes enllaçades amb l'existència d'una República constitucional i democràtica que sigui respectuosa amb la llibertat dels homes i amb el dret i la voluntat dels pobles.
 Amb el que acabo de dir, senyors Diputats, no és que tracti de plantejar cap debat, però declaro en nom del Govern que estic a la disposició de tot el Parlament i de les minories d'oposició per a acceptar-lo, quan ho creguin convenient, a l'hora que estimin oportuna i amb tota l'amplitud que creguin necessària.
 Dites aquestes paraules, no he de formular cap programa : som els mateixos d'abans del 6 d'octubre, que seguim la trajectòria de la nostra vida, amb el canvi, en aquest banc, del Conseller de Governació, per raons polítiques de tots conegudes, que ha estat substituït pel senyor Josep Maria Espanya, les qualitats del qual jo no he de subratllar perquè han estat palesades en altres funcions de confiança i de responsabilitat. El programa del Govern de Catalunya, formulat per mi en la sessió en què vaig presentar el Govern, va quedar interromput. Per nosaltres tot el temps que va des del 6 d'octubre fins el moment en què Catalunya va nomenar altra vegada els seus representats legítims és absolutament inexistent en l'ordre jurídic. (Bé, molt bé.) Les lleis que teníem en projecte seguiran el seu camí : la llei de referèndum, la llei electoral amb les directrius que jo havia assenyalat, les que fan referència al desenvolupament de la cultura i del cooperativisme, les d'assistència social, problema que avui està encara dissortadament en els seus inicis, la protecció del treball i dels afanys legítims de justícia i d'ascensió de les classes proletàries. Tot el programa que llavors vaig exposar, es portarà a compliment d'una manera ininterrompuda.
 Catalunya s'havia ja avançat a alguns dels postulats que han resultat victoriosos en la jornada del 16 de febrer, però puc afirmar que el programa del Front d'Esquerres, molts dels extrems del qual, la majoria dels extrems del qual, ja han estat portats a la pràctica per aquest Govern, es realitzarà punt per punt, amb la màxima fidelitat, que també espero de les altres forces coincidents, i sense reserves, perquè hem estat sempre i seguirem estant sempre, sense cap mena de falsejaments, atents i fidels als compromisos contrets devant l'opinió pública («Molt bé, molt bé!»).
 El Govern posarà especial interès i activitat en procurar el ràpid traspàs dels serveis que ens manquen. Sortosament tenim avui en la direcció de la República uns homes amants de Catalunya i fidels intèrprets i executors, no ja solament de la lletra, sinó de l'esperit de la Constitució. En el programa del Front Popular de tot Espanya, consta el retorn a Catalunya, íntegrament, de les seves llibertats autonòmiques. El nostre dret no solament es basa en la legalitat constitucional, sinó, demés, en el suport de l'interès comú per la existència