Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/104

nostres finestres me semblava'l paradís; no tenía rès d'extraordinari, per axò. Les parets, velles y emblanquinades; lo meu balcó, ab sa barana de fusta que tot just s'apartava del ras de la paret; en la del devant, les rexes que donavan claror a l'escala; la del costat, a mitx ayre termenava en terradet; y en l'altra, més alta que totes, hi havía unes quantes finestres distribuhides a capritxo, sense ordre ni mida. En una d'elles, a la que jo guaytava sempre, hi havía un test ab canyes dretes y travesseres formant una barana per hont una clavellina hi treya ses poncelles apoyanthi sos tronquets; una gavia ab un gafarró bellugadís y xerrayre; y més amunt, al costat d'una branca de llorer benehit, una ampolla de vidre vert ab bàlsam. Desde mon balcó alsava'ls ulls y veya la finestra: mirava més amunt, y trobava'ls núvols; y a mi m'agradava fixarlos en la finestra per que'm parexia que'ls deturés al primer replà del cel.
 Jo tenía enveja a n'aquelles flors; estavan tan aprop de l'Angeleta, que la veyan sempre y podían donarli son flayre y presumirse ab la galanu-