Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/110

devant de tothom, y jo vestit ab gech blau de botons daurats, sense soguilla ni agulla de diamants y fumant sempre d'amagat! Jo'm mirava al mirall, y encara que no tenia pèl de barba, ¡quína vanitat me donava la gelosía! fins arribava a semblarme que si hagués tingut més anys no m'haguera fet temor lo promès de l'Angeleta.
Y per axò sempre m'axecava dematí y sortía al meu balconet, molts cops inútilment, perquè no la veya.
Si tampoch no sortía l'endemà, un defalliment momentani'm feya descoratjar, y'm semblava impossible viure tan temps sens vèurela. Me'n anava a l'aula, y pensant ab ella'm distreya, y era ditxós ab mes cavilacions. Y, entre la bullicia de la vida d'estudiant y de les bromes d'aquella edat, sens apartarme dels meus amichs y prenent part en sos jòchs, trobava una estona, un moment curt com una exhalació per pensar-hi: clohía'ls ulls y li tirava petons, com si volgués partir ma felicitat ab ella.
Quan a la classe'l professor me preguntava y jo li responía seguida-