altra volta tan falaguera idealisació! ¡Y al despertar d'aqueix celestial ensomni, no sentir amarch desconsol en la realitat, ni cobart descoratge, sinó que, conservant l'enlluhernament de visions tan resplandoroses,
guardar en lo cor part d'aquelles riqueses, y ésser felís ab un afecte
que fins les tristeses que'm donava eran gustoses de dolsor!
Ab semblants entreteniments passà molt temps, no sé quant, per que'l que's gosa no s'amida. Vegi altra volta marcirse'ls clavells, passar lo estiu, la tardor, y altre cop tancarse la finestra, quedant trista y deserta sense flors ni aucell. Y com si en aquella casa passessen un gran pesar, ja no sentía les rialles de l'Angeleta ni'ls ajogassats despediments que feya al seu promès. Un dematí, l'Angeleta'm va cridar, y ab semblant que s'esforsava en aparentar alegre, me demanà que pugés a casa seva. — Manelet, — me va dir al obrir la porta; — ¿me vols fer un favor? ¿voldrías
