Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/115

nava'l retrato y'ls regalos donats en altre temps. Jo sentía'l contacte del bras de l'Angeleta que s'apoyava en mi, y endevinava potser ses impressions a mesura que llegía lo que jo dexava escrit. Nostres caps se tocaren un breu instant y, al finir la carta ab senzill despido de cortesía, una llàgrima seva'm caygué a la mà. No puch dir quin sentiment me va commoure; no sé si fou d'enveja; podría ser compassiu... Jo vaig oblidar que plorés per un altre, y la meva cara s'apoyà suaument sobre la mà de l'Angeleta, y en aquell delitós contacte, si no vaig gosar ferli una besada que se n'hi haguera anat la ànima meva, mos ulls la humitejaren ab llàgrimes que més enamorades y castes altres ulls no les han pas plorat.
 No sé quí va ésser primer, ella en apartarse, ò jo en alsar lo cap. La seva amiga'm mirà ab certa fixesa que parexía voler penetrar mon sentiment, y mentres jo clohía la esquela, digué ab veu baxa algunes paraules a l'Angeleta. Aquesta's quedà una estona sorpresa y commoguda, y brillantli'ls ulls, com si alguns re-