«Que capricho, venir ahí arriba à no ser que ese majadero.,..» y
saludantme ab lo bras, desapareix carrer amunt. Com que ja m'ho pensava qu'al últim en dexaría una de seca... Però jo penso: míra...
Quan venen nuvis ò parelles acompanyades qu'estan a punt de casarse, es curiós de sentirlos; tot son rialletes y pessiguets y mirades d'aquelles que'l blanch dels ulls sembla que's mengi tot lo negre; ¡ay, Senyor! esperan la felicitat, la tenen, y no se'n adonan! Sempre son amables, y'l mitx-riure que seguidament se dirigexen també arriba fins al pobre porter quan li diuen alguna cosa. «¿Escólti , s'avansa a preguntar la noya, qu'es molt xich aqueix pis qu'està per llogar?» Jo, que no hi hà
rès que m'amansexi tant com una persona que'm tracti ab bondat,
passo endevant, y'ls convido a vèurel. Tinch observat ab aquexa quitxalla que s'estiman , que sembla que's burlin de la gent. Pugem la escala, per exemple; hi hà quietut, ningú diu rès, per que, ab tants esglahons, una de dos: ò's calla ò no's pujan; y a lo millor, sense saber
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/128
Aquesta pàgina ha estat revisada.
