hi nit y día ab igual soroll l'aygua de la mina. En la paret de la fatxada, qu'a la tardor la cobrim ab rastres de panolles, hi hà'l rellotge de sol, y en les finestres s'hi veuen els matexos testos emblanquinats en els que la Tereseta hi té ses clavellines y aufàbregues. Desde casa veyem els nostres camps: lo blat de moro s'alsa ufanós ab ses canyes y ab ses fulles escalonades que s'ajauen com desmays, y vora del cim, embolicada, l'espiga plena de grans tendres. A un cantó, l'hort ab ses capsades de verdura y rengleres d'esblaymades bledes, cols gitanes y de brotó. Les carabasseres escampan ran de terra ses fulles grosses y rodones; les mongetes s'enfilan per les canyes voltantles de verdor: tot com abans es alegre y tot se renova ò cambía sovint; lo camp, de rostoll al estiu, verdeja pel Janer; la figuera que'l fret despulla, després trau nova brotada y s'engalana de fullàm; els aucells que al hivern marxan, pel bon temps tornan ab sos cants y ses alegríes; quan la flor cau, naix la grana, y dels brotons ne surten nous sarments... Sols per nosaltres es fugida
