sia comensavan a repicar a festa. Davant de la porta de ca'l Roquer hi havía un matxo molt enflocat, ab los guarniments plens de passamanería vermella , y'l silló de vellut carmesí; més enllà'n carregavan un altre que també duya'ls arreus molt primorosos carregats de cascabells y picarols y borletes d'estam vermell. Al un costat de bast ja hi tenía amarrada una caxa de noguera esculturada, en la que hi havía les robes de la nuvia, y'ls mossos, posada l'espatlla a un'altra, l'axecavan de terra per lligarla a l'altra banda.
— Lliguèu be; — els hi cridavan los convidats, que la nuvia us farà bona cara.
— Be anirà nostramo, que ja no més nos mancan les garroteres per
que la feyna surti com cal. — Y en aquell moment una minyona de la casa entregava als mossos un parell de gallines molt maques en pach de haver lligat les arques, com d'estil sempre s'ha fet.
Tan bon punt lo matxo estigué carregat, sortí la Mariona, enjoyada
com una reyna; la mantellina era de blondes blanques y satí; lo vestit
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/154
Aquesta pàgina ha estat revisada.
