festa. Entre 'ls munts de llibres n'hi trobo alguns de quan anava a estudi, y al obrirlos, veig la llissó que m'havia ocasionat un càstich ò valgut un premi en los exàmens...
Aqueix balconet que sembla tan trist, a mi m'apar rialler: assí creix migradeta una eura que jo li he ensenyat de caragolarse pels ferros; y entre'l vidre y'l porticó hi campa una aranya no asquerosa ni negra, qu'es primeta y àgil, de cames trasparents, qu'en tot l'hivern no la veig, y al venir lo bon temps surt, y com si m'estimés, s'abrahona sobre'ls mosquits que ja sab portan males intencions.
Vèt aquí com aquests gustos, que jo en lloch y temps los preferexo a altres de més luxo, y que potser, ara que'ls he divulgat, me valdràn lo diploma de manso, an donat ocasió a que pausadament, sens amohino, caragolanthi cigarrets, fes aquest llibre que't presento ab gran desitx de que t'agradi. Si ho logro, be: si nó, adéu, lector: qu'Ell te dongui molts anys y bons, y oblíldam per caritat.
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/16
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Febrer 16 de 1879.
