Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ara, al cap de tant temps m'ho torno a sentir!...
 Verdaderament, jo no he errat la vocació: lo que potser se'm podrà dir qu'equivoco les aficions y criticarme'l qu'a mi me agrada molt anarmen al meu quartet, per exemple, en aquell'hora quieta que'l sol recull sa claror y s'amaga escampant sos raigs postrers que fan semblar lo blau del cel un vano immens ab barnilles lluminoses, y allí enrahonar en pensament ab mi mateix, y escriure després lo que m'haja dit. Per que,'m plau venir, encara que no més sía una estoneta, en est quarto baix de sostre, cobert, atapahit de vigues groxudes, desiguals y rústiques; espècie de sostremort plè de trastos y mals endressos, que en un costat hi penjan gavies plenes de pols com si estessin tristes anyorant los canaris que hi havían refilat tan belles passades, la tonada que xiulava'l merlot ò'l xarroteig vibrant de la calandria; en un prestatge encara hi hà figuretes del pessebre que feyam quan eram noys, per la paret estampes d'aquell temps, y per tot recorts de l'infantesa. Assí venía a jugar ab los meus germans los dijous que feyam