Alí-Babau es un moro poderós, respectat dels seus vehins y temut
de sos esclaus y odalisques... Es un moro petit y groxut, ab tanta amplaria com llargada; podría comparàrsel ab un truch, ò dirse d'ell, com d'un cèrcol, que totes ses distancies son equidistants del seu centre. Ses galtes plenes, que la salut pinta ab colors forts, donan enveja al mangre. ¡Oh capritxosa naturalesa, que d'estranyeses crías en tos ratos de mal humor! ¡Oh humanitat versàtil! A la Xina, aquest home haguera sigut guapo y hauría inspirat amoroses y vehementes passions, quan en sa terra, per estrany, era anomenat, en lo pintoresch llenguatge àrabe, «lo magatzem del greix».
Alí-Babau no està tranquil; fa díes que sospita una trayció, y un
rosech li ennegreix la sanch. Es qu'entre ses odalisques n'hi hà una de tan maca, tan gentil y galana, qu'ell la recata y la cela com son més rich tresor, y aquesta precisa-
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/165
Aquesta pàgina ha estat revisada.
