Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/168

papallones. Anèuhi totes ab recado meu; enjoyèulo ab tantes caricies, ab cants tan fins y dolsors tan delicades, que son cor tendre's banyi extasiat en ones de delicies, en gustosíssims recatats dons del meu afecte cast... Sol garrit, tu qu'ets la vida y l'adorno de la terra, tu que mantens les plantes y perfumas les flors y alegras els aucells y ets font d'eterna vida, daura ab tos raigs el ratllat alquicel y la morena cara del moro meu; que si les flors t'elevan sos perfums y'ls aucells te cantan y la terra't somriu a ta naxensa, de mi tindràs ¡oh sol brillant! l'afecte, y aquexa móra esclava't saludarà sempre com a son senyor.»
 Y la móra somriu de ditxa; sos ulls apassionats se tancan peresosos, y un bes prolongat, ardent, amorós, es llensat al espay com testimoni d'agrahiment qu'envía als qu'ha escomès. Les ilusions la bressan, y en llànguida somnolencia s'entrega arrobada a pensaments tan purs com carinyosos. ¡Oh! y que bella es, desfets els copiosos rissos de sos cabells, tancats sos ulls, dexant veure per petita escletxa sa negra brillantor,