Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/175

micírcols, que'ls brilladors alfanchs tocats per els raigs del sol li hagueran semblat a algun sombristla les fascinadores revoltes de la estrella brillant. La lluyta s'anima, creix y s'ageganta; trossos d'atzabara y punxaguts esbarzers rodan per l'ayre. Els combatents han obert un círcol en mitx de les mates y bardisses, desembrassant lo terreno; tots els cops no han fet més que tronxar ignoscentes figues de moro y abatre orgulloses atzabares. Ja's coneix que son valents, ¡ay del qui caygui ò's destorbi! que ja està llest.
 Més aviat ho hagués dit. Alí- Babau vacila, son alfanch no roda; se posa les mans a la faxa, fa un badall, y rodola per terra com un fardo... Majamet s'axuga'l suhor, munta a cavall, s'acosta al ajimez, y diu a Zai- da que tregui un llensol, que la salvarà.
 Zaida treu pressurosa'l llensol, el ferma en la columna y s'escorre cap avall per caure en els brassos del seu moro.
 — Fugím, Majamet, fugím, — li diu, — ¡ay! els remordiments ja'm perseguexen.