Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/176

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Nó, Zaida; si es mort, l'he mort llealment; me robava'l meu amor, y sa llengua m'ha ofès. Fugím, per axó; però, nó perseguits per remordiments, sinó alentats per nostre apreci. —
 Y'l moro esperona'l cavall, que's dispara, saltant brenyes y serrals, pujant rambles ò saltant abismes; lleuger, volador, axecades les crins, alsat de cap, absorbeix l'ayre, rodejat d'un núvol capritxós, format per el sol alquicel del moro y per la pols que sa marxa arremolina...

* * *

{gap}}Alí-Babau entretant se revolcà per terra; quan ho hagué fet prou, s'axecà aguantantse la faxa, y veyent fugir als dos amants, els amenassà ab un peu (per no desamparar la ferida) y'ls hi cridà: — Fugíu, fugíu, cobarts! Majamet, m'has ferit a la panxa per que'm morís de fam. Es una vilesa; però, espérat. — Donà ses ordres, y l'endemà'ls nuncis d'aquelles terres ompliren els vents ab els ressons de ses trompetes, avisant qu'aga-