junt ab los ormeigs del ofici, y'ns guanyavam la trista vida veyent com
se desolava aprop nostre la ciutat estimada, a qui sols Deu podía deslliurar de tant infortuni.
Quan vaig haver afarsellat los trastets, tota aquella pobresa que'ns feya richs y ditxosos, jo volguí ésser lo derrer de sortir de casa, y al mirar, tot ajustant la porta, a tots costats, donant ab lo cor un «adeu», tot ho vegi tancat, portes, balcons y finestres!
Ab sentiment vaig saludar aquelles parets amigues que'm semblava
qu'estavan tristes al veures abandonades de tothom; mos ulls s'ompliren de llàgrimes, y seguint a la familia que ja anava marxant, al trobarme al cap del carrer, me vaig parar per guaytarlo per derrera vegada, com si allí hi dexés part del meu cor, pregant a Deu que m'hi restituhís ben prompte.
Deu s'apiadà de nosaltres, y després de dotze setmanes poguerem
