dís de tanta desventura y deslliurés de sa desgracia a tan noble ciutat...
Mon carrer també tributà abundantment al comú infortuni. No's
passava setmana sens veure en una ò altra entrada ò botiga mitja porta
closa, en senyal de dol per alguna nova víctima. Desd'aquells díes de
tribulació y esglay, que li porto afecte. Jo hi entrí ab les felicitats del nuviatge; y si tots los vehins, com una familia carinyosa, compartiren ab nosaltres l'alegría d'aquells díes plahenters, més tart se confongueren nostres llàgrimes en un dolor comú, donantnos uns als altres assistencia, vetllant als malalts, disputantlos ab afectuosos cuydados a la mort que'ns los volía pendre , ò aconsolant al orfe, a la viuda y a quants ploravan la mort d'algun dels seus.
L'epidemia no minvava, y haguerem de fugir. Ja eran fòra cap als
pobles vehins tots los més acomodats. Nosaltres pobres, cap a la montanya de Montjuich, hont s'hi construhí una barriada de cases de fusta, senzillament fetes ab dues pendents, y allí hi portarem nostra pobresa
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/185
Aquesta pàgina ha estat revisada.
