sà, ab tants espardenyers que, assentats a estil de moro, van enrotllant la trena de cànem, distrayentse ab canturies y untant alguna vegada l'agulla en la petxina per que vaja llesta y avanse forsa feyna; y en fi, tan animada per tot ab l'alegría que dona'l treball, ab l'ajuda del qual anava en aument d'hermosura, de riquesa y benestar.
Mes ara, qui't veya! La malura feya innombrables víctimes; no les triava, lo mateix riques que pobres; la gent fugía aterrada; la ciutat quedà deserta. Un cordó sanitari la voltava , y al que'l volía rompre per
sortir, li feyan foch. Pobra Barcelona! en sos carrers solitaris hi crexía
l'herba; son joganer aspecte's cambià en tristesa; a sos cants d'obradors, afligides pregaries; als burgits d'un poble treballador y al moviment d'una ciutat industriosa y comercial, succehí'l silenciós afany dels enfermers, metges y frares, que corrían uns a cuydar malalts y altres a aconsolar agonisants; y mística professó del vehinat devot acompanyant la
Mare nostra de la Mercè pregantli ab piadoses súpliques que's compa-
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/184
Aquesta pàgina ha estat revisada.
