en lo carrer nostre hont se sentí per primera vegada; y si no varem ser
los primers en tot Espanya, fou per que no hi atinà ningú, que prou s'haguera tret en lo barri, tant lletra com tonada. Ey, axò no ho dich per ganes de dirho, sinó qu'ho assegurava un fadrinet barber, famós guitarrista, y que tenía molt lluch per traure cansons.
Després de les alegries que portà la llibertat, va venir l'epidemia! Mareta de Deu! qu'era llavors ma ciutat estimada? ¡quí l'haguera vista, tan falaguera, ab son port ple de barcos de tot arreu, ab aquell tragí que no parava en tot lo dia, ab sos carrers hont hi hà tota mena d oficis! pican en l'un los calderers fins a axordar; en l'altre cantan les noyes tot guarnint sabates y'ls fadrins repicant sola; aquell, plè de riqueses d'or y argent; lo d'enllà, ab lo tràfech dels comerciants; aquest, ab ses botigues guarnides de mocadors de pita, indianes y demés robes; aquest d'en-
