Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/190

un disbarat, — encara que'ns la barregessen entre deu mil y toquessen totes alhora.
 Nanch... Nanch... senten? Y està clar que la conexeríam. Si aquest sò no'l té altra campana feta, ni les que puguen fer. Ja dich qu'estaríam ben freschs los de Barcelona si cap altra nació més tingués una riquesa de campana com la nostra; ja fora més retratada que cap cara de rey y se'n parlaríia més que d'en Xarau.
 Fàssissen compte que la Tomasa encara va tocant. Primer que tots los altres, lo carrer nostre ja està escombrat; los banchs devant de les portes, los ciris a punt, y nosaltres, los vehins, fregantnos les mans de satisfacció, esperant, amunt y avall de casa nostra, que vingan les amistats, conexenses y parroquians a veure la professó.
 Ja passan atrafegats alguns músichs ab l'instrument sota'l bras, y ab los pantalons blanchs. Ja tenim aquí la dòna de la ginesta; ah! ja's comensa a sentir l'oloreta.
 — Veyàm, noya, quants cistells ne donas per un quarto?
 — Un y plè. Pàri.