ho ha sentit, sinó que fa com aquell.
— Ay, Senyor, quin home més boig!... Fúig... d'aquí!
— Cà! no es gelosa; si tot lo que us dich ja fa més de cinquanta anys qu'ella ho ha sentit; ¿no es veritat, pubilla?
— Està quiet! Y ara!... que va de bò?...
— Però ja'ns havem tornat de vellut, no t'hi encaparres.
— Ep, tu, pampana; molt mirar y poch tocar.
— ¿Sí, maco? Vès, vína,que't regalaré un bergancí per que t'entretingues?, Noya, pòrta'l cerca-pous, que'l penjarèm al coll del nen.
— Si? Ay, Senyor! Mirèume al ganapia!
— Vés, bàlla una estona, que potser me faràs riure.
— Vaja, entesos.
— Vés, vés per avall, poca solta.
— Ja estan fetes les caritats.
— Ànsia, panarra; vés, netèjat la llengua, que tens un enfit de mala criansa; vés, sígas bon minyó, que ho necessitas... —
Ja se senten les timbales: trampes tot son trampes; ara'ls gegants son
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/193
Aquesta pàgina ha estat revisada.
