Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/194

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aquí. Y la canalla s'enfila als taulons y allarga'l coll guaytantlos venir, tot ficant la mà en lo mocador plè de ginesta. Los balcons se cobrexen desseguida ab cobre-llits de domàs carmesí, vert, groch, y altres, més modestos, d'indiana ab flors molt grosses. Quína colorayna! quín moviment! quína bellugadissa per tot arreu! A baix, la gent s'empenyen; per dalt, en los balcons, ja no hi caben; la ginesta cau de dalt y desde baix es tirada cap amunt, semblant com que plogue al dret y al inrevés una pluja d'or que fassi olor. Quína hermosura! lo cel blau y llis; en los balcons voleyant los domassos ab sos múltiples colors; les noyes ab vestits clars y alegres; ab sos ulls brillants y ses galtes rosades; y a terra, encatifat de ginesta, qu'estich per dir qu'en cap lloch del món s'hi troban juntes en una festa de Corpus, tanta hermosura, tantes flors, ni tanta varietat.
 Y van passant les creus y ls ganfanons de les parroquies; la professó segueix ordenada ab los gremis, corporacions, militars, cavallers, bisbe, canonges, etz,, etz.; ja se sent la