Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/195

marxa real, solemne, magestuosa; un núvol d'encens s'escampa devant lo tàlam que ja s'acosta. De genolls tothom! Nostr'Amo. Y les musiques tocan y les cornetes y'ls timbals; l'espay s'omple de místichs perfums, los caps s'abaxan humiliats, les mans copejan los pits, y la custodia passa, rica, enlluhernadora ab tant d'or y perles y brillants, y'l Santíssim, rodejat d'una aureola celestial, es saludat ab un chor de pregaries!
Després venen les empentes; lo piquet de cavallería no cab en lo carrer; los cavalls tot just poden passar. Les noyes xisclan al vèurels tan aprop; un soldat, acotantse y mirant ab malicia, diu a la més maca: — No hay cuidao, Reina! que mi cabayo tiene mucha formalià, y conoce a las ninas bonitas. ¿S'entera osté, serafin? Bendito sea su pare, y su mare, y su pairino... — y se'n và, que ja ha tombat la cantonada , qu'encara li beneheix los germanets y'l resto de la parentela.