Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/197

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ret y enrahonant fins a l'hora de anar a retiro.
 Per sant Joan ò sant Jaume, no hi hà més, se té de fer sortija. Ja dies abans venen los noys dientme:
 — Senyor Ponet , que no farem sortija?
 — Y donchs? Ara més que may;si diu qu'anirèm tan be! —
 Vaja, ja la tenim armada; la botiga de casa es lo punt de reunió de tota la quitxalla quan tornan d'estudi : y's fan cadenes, llargandaxos, bombes, salomons, tot ab papers de colors; y l'un crida per assò; l'altre disputa per no rès; aquell se crema per que'l motejan; lo d'ensà fa'l bot per que no l'hi dexan ser; un altre, fent lo rebech, llensa la gorra y no vol serhi més per que no'l dexan ajudar; y tots cridan ò riuen, s'inquietan, renyexen y desencaxan ab los dits xichs, ò's pegan cops a l'esquena fent quart regular, y fan una tabola, un soroll de crits y rialles, que la botiga de casa ve a semblar lo sarau, de la Patacada.
 La mestressa que, apesar dels seus anys, es molt viva de geni, surt tota enfadada y'ls renya per que no li